El mas està construït sobre un espadat roquer damunt un meandre de la riera de Begues. Des del seu origen, l’edificació va agafar el nom de Mas de la Roca.

Els primers indicis que es tenen de l’existència del mas són de 1164, per part del batlle Urgelli (Urgell). El nom del celler prové del 1549, quan en el cens s’esmenta Antoni Seriol en el “loco vocato la roqua” (que vol dir, “lloc dit la Roca”). És d’aquest origen que s’escull el nom de Masia de la Roqua.

El cultiu de la vinya ve de molt lluny. El primer document que dóna constància del cultiu de la vinya diu el següent:

“Antoni Raventós confessa haver comprat als Suriol el 1678 totes les cases o mansos, així com peces de terra, vinyes, horts i possessions cultivades i ermes, garrigues, muntanyes i planes.” Cita de Vicenç Carbonell Virella, a juny del 2015.”

De totes maneres, estem segurs que es treballava la vinya també molt abans.